POLÈMICA PRESIDENCIAL

Es veu que no tenim res a fer. No deu haver-hi crisi i no deuen haver-hi temes gaire importants: finançament, atur, etc. Ara, els mitjans i la classe política es dediquen a fer soroll per 9.000€ en complements pel cotxe oficial del president del parlament de Catalunya. Si ho llegiu de nou i poc a poc: PRESIDENT DEL PARLAMENT DE CATALUNYA !!!! Senyors, penso que esta sobradament justificat que el president del nostre parlament, tingui un cotxe oficial amb televisió, taula de treball i reposapeus. El que s'ha instal·lat son complements de treball, no estem parlant d'una nevera o d'una instal·lació de música o d'una PSP-3. El que trobo realment patètic és que el govern sigui tant feble com per fer que el president del parlament de Catalunya s'hagi de disculpar en públic per aquest fet.

Sr. Montilla, President de Catalunya, sisplau, posi una mica d'ordre i eviti que tornem a fer el ridícul davant de la resta d'Europa, com va sent costum des de fa uns quants mesos ...

BALTASAR, PERSONA "NON GRATA" AL PIRINEU

Després de que aquesta primavera el conseller Baltasar, intentés tirar pel dret un transvasament que no tenia ni cap ni peus i intentés deixar sense aigua el riu Segre, ara, aquest innocent, vol mantenir els óssos al Pirineu. Fa molts anys que els óssos es van extingir d'aquestes contrades i la veritat, es que penso que poden haver-hi altres espècies que es poden recuperar abans que els óssos. Aquests animals son molt perillosos i aquesta setmana quasi han matat a una persona. Si el conseller vol, podem portar uns quants óssos a la plaça de Sant Jaume, a veure que en pensa tota aquesta gent que es troba molt segura a casa seva, sabent que els separen uns quants centenars de quilometres. El que tinc molt clar, és que quan vaig a buscar bolets no tinc ganes de trobar-me amb una bèstia de més de 250Kg que em vulgui fer una abraçada !!!

Sr. Baltasar, sisplau, plegui d'una vegada i dediquis a una altra cosa, que cada cop que obre la boca ... els catalans ens posem a "tremolar" !!!!

SENSACIONS DE PARE

Ahir la meva filla i jo ens vàrem presentar per primer cop. O aquesta va ser la meva sensació. Ahir, em va dir per primer cop PAPA amb coneixement i mirant-me als ulls, una paraula molt senzilla, però amb un gran significat.

Ja fa 14 mesos i 25 dies que la Carla va venir a aquest món. Com diem amb la meva dona, va ser un regal de Déu. Des del primer dia, i abans, tot ha estat un conjunt de sensacions: els moviments a la panxa de la mare, el primer moment de tenir-la en braços, la primera rialla o esclafit (com diem per aquí dalt), el primer cop que va aconseguir caminar tota sola i d’altres moments. Però quan ahir, em va mirar als ulls i em va dir PAPA. Va ser quelcom de nou i molt potent, vaig saber que ella ja sabia qui era jo. Ara sí que sap qui soc. És curiós, en tant temps i tantes sensacions, la més forta ha estat aquesta, la del llenguatge, un dels fets que ens distingeixen dels animals.

Suposo que vindran més sensacions, diferents i potser més entranyables, però espero no oblidar mai aquest moment.

SEMPRE PAGANT, NO CANVIAREM MAI...

Fa uns mesos, quan el govern va decidir fer una zona viària al voltant de Barcelona, limitada a 80Km/h, vaig decidir comptar quants radars hi havia des de Barcelona fins a La Seu, sense comptar amb els radars de les rondes. Evidentment, no és el mateix anar per la A-2 (antiga N-II) que anar pels túnels del Cadí. Bé, el resultat va ser aclaparador, anant per la A-2, sortien uns 8 radars, en canvi anant pels túnels, només en sortien 3. Si el sentit és de baixada, és a dir des de La Seu fins a Barcelona, els números encara són pitjors, perquè anant pels túnels només n’hi ha 2.
Les meves conclusions no podien ser unes altres: com que pels túnels, ja paguem els peatges, doncs no cal collar-nos més, en canvi, com que per la A-2 no hi ha un sol peatge, d’alguna banda ens han de xuclar els quartos ... a través de les multes de velocitat.
Doncs bé, la cosa no acaba aquí, fa unes setmanes va sortir publicat a la premsa, que Catalunya és la comunitat autònoma que té més radars de tot España. I efectivament, el trajecte que va pels túnels del Cadí, ja te col·locats 2 ó 3 radars més per sentit. Així doncs, la meva antiga teoria se’n va a norris ?? Doncs no, perquè penso que el que ens estant fent ara, els magnífics polítics que tenim, és avançar-se al final de les autopistes de pagament i col·locar radars per tal de que no deixem mai de pagar ... i ells d’ingressar.
Conclusió, ni que ens treguin els peatges, continuarem pagant igual !!

INSTANTS DE FELICITAT

Aquest any sí. Aquest any, el pregó de la festa major de La Seu, va ser un pregó de luxe. Varem tenir com a pregoner a un home que se’ns marxa a les Amèriques. Parlo d’en Toni Bassas. Porto una colla d’anys escoltant-lo per la ràdio, cada matí i aquest any el vaig poder veure i escoltar a La Seu, al bacó de l’ajuntament. El seu pregó no podia ser menys que ell i va ser dels més multitudinaris i més brillants que s’han sentit a La Seu; dit per gent de La Seu que porta anys escoltant el pregó.

El seu pregó començava amb una cita del Grouxo Marx que deia: “Un dels més brillants humoristes de tots els temps, l’actor i guionista nord-americà Groucho Marx, preguntat sobre la felicitat, va contestar: “ah, la felicitat està feta de petites coses: Un petit iot, una petita mansió, una petita fortuna…””. Curiosament, jo mateix feia uns quants dies que li donava voltes a l’assumpte de la felicitat i buscava resposta a la pregunta “què és la felicitat ?”. He sentit força respostes a aquesta pregunta. Potser la més estesa és: “fer el que a un li vingui en gana quan li vingui en gana”. Força bàsica però amb un transfons de certesa. Doncs bé, jo he arribat a la mateixa conclusió que en Grouxo, la felicitat esta feta per petites coses. Ets feliç a estones i aquestes estones de felicitat son les que formen la felicitat. Quin nivell de felicitat és el màxim ? Doncs no ho sé, suposo que si aconsegueixes ser feliç molts cops als dia, pots arribar a dir que ets una persona feliç. Penso que hauríem d’asseure’ns i reflexionar sobre quins son aquests moments i situacions de felicitat, i un cop feta això, mirar de gaudir-los més, d’allargar-los més.

Cadascun ha de buscar aquests moments de felicitat, aquestes situacions de felicitat. Jo personalment us en puc dir alguns de no gaire íntims: quan em somriu la meva filla i la sento riure; tornar de la feina i poder sortir a passejar amb les meves dues nenes (la meva dona i la meva filla). També n’hi ha de més senzills i banals: estar còmodament assentat, llegint un bon llibre, amb una bona musica d’ambient; escoltar l’enigmarius de Catalunya ràdio i saber-ne la resposta; conduir sense presses i sense cues; acabar una feina de la qual et sents orgullós del resultat. I encara de més banals: fer la migdiada estirat a la gespa quan acabes de fer un bon dinar a St. Joan i fa un dia de primavera, d’aquests que no fa ni fred ni calor...

Feu una llista i reviviu amb deteniment cadascun d’aquests instants de felicitat, veureu que la vida n’està plena i que si els potenciem, podem arribar a ser gairebé sempre feliços.