Ahir la meva filla i jo ens vàrem presentar per primer cop. O aquesta va ser la meva sensació. Ahir, em va dir per primer cop PAPA amb coneixement i mirant-me als ulls, una paraula molt senzilla, però amb un gran significat.
Ja fa 14 mesos i 25 dies que la Carla va venir a aquest món. Com diem amb la meva dona, va ser un regal de Déu. Des del primer dia, i abans, tot ha estat un conjunt de sensacions: els moviments a la panxa de la mare, el primer moment de tenir-la en braços, la primera rialla o esclafit (com diem per aquí dalt), el primer cop que va aconseguir caminar tota sola i d’altres moments. Però quan ahir, em va mirar als ulls i em va dir PAPA. Va ser quelcom de nou i molt potent, vaig saber que ella ja sabia qui era jo. Ara sí que sap qui soc. És curiós, en tant temps i tantes sensacions, la més forta ha estat aquesta, la del llenguatge, un dels fets que ens distingeixen dels animals.
Suposo que vindran més sensacions, diferents i potser més entranyables, però espero no oblidar mai aquest moment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada