SEMPRE PAGANT, NO CANVIAREM MAI...

Fa uns mesos, quan el govern va decidir fer una zona viària al voltant de Barcelona, limitada a 80Km/h, vaig decidir comptar quants radars hi havia des de Barcelona fins a La Seu, sense comptar amb els radars de les rondes. Evidentment, no és el mateix anar per la A-2 (antiga N-II) que anar pels túnels del Cadí. Bé, el resultat va ser aclaparador, anant per la A-2, sortien uns 8 radars, en canvi anant pels túnels, només en sortien 3. Si el sentit és de baixada, és a dir des de La Seu fins a Barcelona, els números encara són pitjors, perquè anant pels túnels només n’hi ha 2.
Les meves conclusions no podien ser unes altres: com que pels túnels, ja paguem els peatges, doncs no cal collar-nos més, en canvi, com que per la A-2 no hi ha un sol peatge, d’alguna banda ens han de xuclar els quartos ... a través de les multes de velocitat.
Doncs bé, la cosa no acaba aquí, fa unes setmanes va sortir publicat a la premsa, que Catalunya és la comunitat autònoma que té més radars de tot España. I efectivament, el trajecte que va pels túnels del Cadí, ja te col·locats 2 ó 3 radars més per sentit. Així doncs, la meva antiga teoria se’n va a norris ?? Doncs no, perquè penso que el que ens estant fent ara, els magnífics polítics que tenim, és avançar-se al final de les autopistes de pagament i col·locar radars per tal de que no deixem mai de pagar ... i ells d’ingressar.
Conclusió, ni que ens treguin els peatges, continuarem pagant igual !!

INSTANTS DE FELICITAT

Aquest any sí. Aquest any, el pregó de la festa major de La Seu, va ser un pregó de luxe. Varem tenir com a pregoner a un home que se’ns marxa a les Amèriques. Parlo d’en Toni Bassas. Porto una colla d’anys escoltant-lo per la ràdio, cada matí i aquest any el vaig poder veure i escoltar a La Seu, al bacó de l’ajuntament. El seu pregó no podia ser menys que ell i va ser dels més multitudinaris i més brillants que s’han sentit a La Seu; dit per gent de La Seu que porta anys escoltant el pregó.

El seu pregó començava amb una cita del Grouxo Marx que deia: “Un dels més brillants humoristes de tots els temps, l’actor i guionista nord-americà Groucho Marx, preguntat sobre la felicitat, va contestar: “ah, la felicitat està feta de petites coses: Un petit iot, una petita mansió, una petita fortuna…””. Curiosament, jo mateix feia uns quants dies que li donava voltes a l’assumpte de la felicitat i buscava resposta a la pregunta “què és la felicitat ?”. He sentit força respostes a aquesta pregunta. Potser la més estesa és: “fer el que a un li vingui en gana quan li vingui en gana”. Força bàsica però amb un transfons de certesa. Doncs bé, jo he arribat a la mateixa conclusió que en Grouxo, la felicitat esta feta per petites coses. Ets feliç a estones i aquestes estones de felicitat son les que formen la felicitat. Quin nivell de felicitat és el màxim ? Doncs no ho sé, suposo que si aconsegueixes ser feliç molts cops als dia, pots arribar a dir que ets una persona feliç. Penso que hauríem d’asseure’ns i reflexionar sobre quins son aquests moments i situacions de felicitat, i un cop feta això, mirar de gaudir-los més, d’allargar-los més.

Cadascun ha de buscar aquests moments de felicitat, aquestes situacions de felicitat. Jo personalment us en puc dir alguns de no gaire íntims: quan em somriu la meva filla i la sento riure; tornar de la feina i poder sortir a passejar amb les meves dues nenes (la meva dona i la meva filla). També n’hi ha de més senzills i banals: estar còmodament assentat, llegint un bon llibre, amb una bona musica d’ambient; escoltar l’enigmarius de Catalunya ràdio i saber-ne la resposta; conduir sense presses i sense cues; acabar una feina de la qual et sents orgullós del resultat. I encara de més banals: fer la migdiada estirat a la gespa quan acabes de fer un bon dinar a St. Joan i fa un dia de primavera, d’aquests que no fa ni fred ni calor...

Feu una llista i reviviu amb deteniment cadascun d’aquests instants de felicitat, veureu que la vida n’està plena i que si els potenciem, podem arribar a ser gairebé sempre feliços.