POLÈMICA PRESIDENCIAL

Es veu que no tenim res a fer. No deu haver-hi crisi i no deuen haver-hi temes gaire importants: finançament, atur, etc. Ara, els mitjans i la classe política es dediquen a fer soroll per 9.000€ en complements pel cotxe oficial del president del parlament de Catalunya. Si ho llegiu de nou i poc a poc: PRESIDENT DEL PARLAMENT DE CATALUNYA !!!! Senyors, penso que esta sobradament justificat que el president del nostre parlament, tingui un cotxe oficial amb televisió, taula de treball i reposapeus. El que s'ha instal·lat son complements de treball, no estem parlant d'una nevera o d'una instal·lació de música o d'una PSP-3. El que trobo realment patètic és que el govern sigui tant feble com per fer que el president del parlament de Catalunya s'hagi de disculpar en públic per aquest fet.

Sr. Montilla, President de Catalunya, sisplau, posi una mica d'ordre i eviti que tornem a fer el ridícul davant de la resta d'Europa, com va sent costum des de fa uns quants mesos ...

BALTASAR, PERSONA "NON GRATA" AL PIRINEU

Després de que aquesta primavera el conseller Baltasar, intentés tirar pel dret un transvasament que no tenia ni cap ni peus i intentés deixar sense aigua el riu Segre, ara, aquest innocent, vol mantenir els óssos al Pirineu. Fa molts anys que els óssos es van extingir d'aquestes contrades i la veritat, es que penso que poden haver-hi altres espècies que es poden recuperar abans que els óssos. Aquests animals son molt perillosos i aquesta setmana quasi han matat a una persona. Si el conseller vol, podem portar uns quants óssos a la plaça de Sant Jaume, a veure que en pensa tota aquesta gent que es troba molt segura a casa seva, sabent que els separen uns quants centenars de quilometres. El que tinc molt clar, és que quan vaig a buscar bolets no tinc ganes de trobar-me amb una bèstia de més de 250Kg que em vulgui fer una abraçada !!!

Sr. Baltasar, sisplau, plegui d'una vegada i dediquis a una altra cosa, que cada cop que obre la boca ... els catalans ens posem a "tremolar" !!!!

SENSACIONS DE PARE

Ahir la meva filla i jo ens vàrem presentar per primer cop. O aquesta va ser la meva sensació. Ahir, em va dir per primer cop PAPA amb coneixement i mirant-me als ulls, una paraula molt senzilla, però amb un gran significat.

Ja fa 14 mesos i 25 dies que la Carla va venir a aquest món. Com diem amb la meva dona, va ser un regal de Déu. Des del primer dia, i abans, tot ha estat un conjunt de sensacions: els moviments a la panxa de la mare, el primer moment de tenir-la en braços, la primera rialla o esclafit (com diem per aquí dalt), el primer cop que va aconseguir caminar tota sola i d’altres moments. Però quan ahir, em va mirar als ulls i em va dir PAPA. Va ser quelcom de nou i molt potent, vaig saber que ella ja sabia qui era jo. Ara sí que sap qui soc. És curiós, en tant temps i tantes sensacions, la més forta ha estat aquesta, la del llenguatge, un dels fets que ens distingeixen dels animals.

Suposo que vindran més sensacions, diferents i potser més entranyables, però espero no oblidar mai aquest moment.